20/9/17

Tornem a ser aquí!

Hola centpeuaires!

Som els escolans de 6è d'aquest curs, el nou equip de redacció del 100peus, i estem molt contents de tenir la responsabilitat d'explicar-vos el dia a dia dels escolans. Us parlarem de moltes de les coses que passen a l'Escolania, i esperem fer-ho molt bé i que us divertiu amb nosaltres.

Aquesta ja és la quarta setmana que estem aquí, però les dues primeres vam fer tornejos i gimcanes, molta piscina i molta diversió. Tot això sense deixar de fer assajos amb el cor, instrument i el més important: anar a cantar a la Mare de Déu.

El diumenge 10 de setembre van arribar els de 4t, és a dir, els nous, i el dia 11 hi va haver la vestició. Tota la basílica era plena. Per tots nosaltres que entrin escolans és una cosa bona, i esperem que els vagi molt bé!

Ara ja hem començat a treballar i a posar-nos al dia de tot. Estem molt contents de redactar el 100peus i esperem que us agradin les nostres cròniques.

El nou equip de redactors


Fins aviat!

Ramon P, Martí, Aniol, Marc i Nil


10/7/17

Última crònica


Hola seguidors i seguidores del 100peus!

Avui hem començat el dia amb la notícia que anirem a banyar-nos a la platja de Santa Mònica i a comprar alguns records. 

Abans d'anar a la platja, però, hem anat a fer-nos la foto de grup a un mirador d'on es veien les lletres de Hollywood posades damunt les muntanyes. Després de fer la foto de grup hem anat a comprar a unes botigues de records. A les botigues ens hi hem estat 1 hora i mitja perquè comprar és entretingut.

Després d'això hem anat cap a la platja, que estava a un carrer de proximitat. Aquesta platja que anem és molt famosa perquè ha sortit en moltes pel·lícules de Hollywood i d'arreu del món i a un vídeojoc. Sabeu quin és?

Abans de banyar-nos hem passat pel típic moll on hi ha una nòria i muntanyes russes que surt en moltes pel·lis.

Aquí a la platja ens hem banyat durant una bona estona. Les onades són molt grans i bastant fortes, però no perilloses perquè el dia era assoleiat i no feia gaire vent.

El Sergi ens ha dit que s'hi podien trobar dofins i peixos, però que molt pocs cops taurons. En Joan Canton ens ha dit que en un any moren més persones electrocutades per una torradora que per atacs de taurons, així que no calia que ens preocupéssim per res.

Després hem dinat un pícnic que ens havien preparat les famílies per allà a prop.

Després d'haver dinat ens hem dirigit amb autocar cap al lloc on farem el concert amb el cor de Los Angeles. Cap a les 16h hem començat la prova de so a l'església presbiteriana de Pasadena (barri de Los Angeles que és on hi ha els nens del cor i les seves famílies). L'assaig ha durat com 2 hores perquè també havíem d'assajar amb l'altre cor dues peces: "El cant dels ocells" i "Winds of Peace". Una peça havia de ser d'un cor i l'altra peça de l'altre cor.

Al final el concert va estar prou bé. A la peça que fèiem el "Germinans Germinabit" (cant gregorià del Llibre Vermell de Montserrat) vam tenir l'oportunitat  de fer servir campanes tubulars (que tocaven quatre escolans dels grans) per representar un ambient montserratí.

Després del concert hem tornat amb les famílies acollidores per descansar pel dia de viatge que ens espera demà.

Adéu centpeuaires i bon dia o bona nit!

Marc B. de 1r



Hola centpeuaires!!!

Avui ens hem llevat a una hora raonable, ens hem acomiadat de les famílies i hem agafat l'autocar que ens portaria a l'aeroport.

Allà hem facturat, hem fet una mica de cua pels controls, hem pujat a l'avió i allà ens hi hem passat unes quantes hores, més o menys 10. Fem escala a Amsterdam, i al cap de dues hores haurem arribat a Catalunya! Visca! Ja esperem la rebuda dels pares!

En resum, la gira ha estat un èxit, personalment i en conjunt els escolans pensem que les visites han estat super guais, i els concerts han anat molt bé. També gràcies als pares que ens han anat seguint i altres persones.
Gràcies a tothom, ens ho hem passat molt bé!

Joan Maria, de 1r

9/7/17

Viatge a l'últim destí americà



Bones lectors del 100peus!

Avui dia 7 ha estat un dia de viatjar. Ens hem aixecat més aviat que ahir per agafar l'autocar que ens portarà fins al nostre últim destí d'aquest viatge, Los Angeles. Ja de bon matí ens hem acomiadat de les famílies que ens han acollit i hem agafat l'autocar perquè teníem més o menys sis hores de viatge.

Al cap de poca estona, han pensat que com que tot el dia seria de viatjar, hem aprofitat per parar al museu de l'ordinador (Computer History Museum). Explicava la història de l'ordinador, la seva trajectòria, i com ha evolucionat durant aquests anys. Llavors hem continuat el nostre camí, i al cap d'una estona més llarga hem tornat a parar per dinar a un restaurant d'hamburgueses boníssimes. Al final ha estat molt divertit perquè ens han donat uns barrets molt xulos que eren els que portaven els cambrers. Quan ja estàvem tips, hem agafat l'autocar força hores més per seguir viatjant.

Passada una estona, hem tornat a parar a una àrea de servei per berenar. Allà hi havia una botiga molt curiosa perquè venien coses molt poc habituals que no hi són a Catalunya, com per exemple caramels de bacó, vedella seca per picar com si fossin patates, o una piruleta que tenia un cuc real a dins.

Finalment, hem tornat a a agafar l'autocar per tres hores, amb una parada curta inclosa. I al final hem arribat a Pasadena, una zona de Los Angeles. Tan bon punt hem arribat ens han acollit les famílies de Los Angeles Children's Chorus.

Crec que la primera impressió ha estat que a Los Angeles hi feia molta calor.

Fins demà!

Eduard B. de 2n

7/7/17

Etapa de San Francisco


Ei! Què passa centpeuaires!

Mentre estava pensant com fer aquesta crònica, primerament havia pensat en fer-la com ha estat tot el dia: a contrarellotge. Després, però, he pensat que d'aquesta manera quedaria molt malament. Per tant l'escriuré d'aquesta altra manera.

Aquest dia ha estat etern. Ens hem llevat a les 4'45h, i alguns havíem anat a dormir molt tard. Després de mitja hora per arreglar-nos i fer-nos la maleta, hem baixat al "hall" de l'hotel on a última hora hem repartit l'esmorzar. Llavors, amb l'autocar, hem fet camí cap a l'aeroport de Washington, on amb cert estrés hem repartit passaports, hem facturat, hem menjat el pícnic que ens feia d'esmorzar, hem passat el control de policia i hem embarcat. Tot això, és clar, a contrarellotge i tot d'una tirada.

El vol de Washington a Chicago ha estat d'unes dues hores. Un cop aterrats, hem fet una estona de distensió al mateix aeroport. També hem anat a comprar el dinar, que era a triar entre pasta, amanida i "sandwich", i com a complementari una bossa de patates. Seguidament hem anat cap a embarcar per fer el vol Chicago - San Francisco, que ha durat unes 4 hores més o menys.

Un cop ha aterrat l'avió, hem anat a recollir les maletes i, per sorpresa de tots, no totes havien tornat senceres. Eren dos escolans que en anar a buscar la maleta ens hem trobat amb coses trencades. Llavors, veient això, ens han donat dues maletes noves i allà mateix hem fet el canvi.

Després, hem carregat les coses a l'autocar i hem fet camí cap al Golden Gate Bridge. Allà hem tingut una estona per tirar fotos i hem anat cap a la Grace Cathedral, on el dia 6 es fa el concert, per deixar uns escolans amb les respectives famílies acollidores. La resta, hem anat a l'escola del Pacific Boychoir, on ens han vingut a buscar la resta de les famílies per anar a sopar i a dormir.

Permeteu-me acabar amb una anècdota: a un escolà una família li ha dit "el rei de l'anglès" per com parlava l'anglès.

Fins aviat centpeuaires!

Ot, de 2n





Hola! Avui ens hem llevat cadascú en un lloc diferent perquè hem dormit amb les famílies del Pacific Boychoir. A 2/4 de 9 s'han trobat la majoria d'escolans per agafar l'autocar fins a la zona del port, i allà ens hem afegit la resta perquè dormíem en una zona diferent.

Des del port hem agafat un ferri que ens ha portat fins a la famosa presó d'Alcatraz. Al principi hem vist un audiovisual on sortien testimonis de la presó. Després hem agafat una audioguia que ens ha ensenyat moltes sales de la presó. Ha estat molt impactant perquè es veien les cel·les originals i eren molt petites. El que era molt interessant era que a l'audioguia hi havien antics presos i oficials de la presó; d'aquesta manera t'explicaven el que ells sentien i pensaven. En entrar, hi havia una frase a la paret que deia: "Si trenques les regles, aniràs a la presó. Si trenques les regles de la presó, aniràs a Alcatraz". Per tant, era la pitjor de les presons.

Quan s'ha acabat la visita hem tornat al ferri i hem aprofitat per dinar amb un pícnic que portàvem. Hem baixat del ferri i hem tornat a l'autocar per fer una visita per la ciutat. Ens han explicat la història de la ciutat. Un fet destacat és que l'any 1848 van passar de ser 1.000 habitants a ser-ne 30.000! Tota aquesta gent venia a buscar or a San Francisco per fer-se rics.

L'autocar ens ha deixat a Grace Cathedral, el lloc del concert. Allà hem fet una prova de so i després ens han explicat quatre coses sobre la catedral. És una catedral bastant gran i té algunes pintures i capelles modernes.

Al cap d'una estona hem anat a una sala de l'escola de la catedral i allà mateix hem sopat amb els nois del Pacific Boychoir. Llavors, en aquella sala, ens hem preparat pel concert. Mentre eni la s preparàvem, 6 nois del seu cor han cantat dues cançons i ho han fet molt bé!

A 2/4 de 8 ha començat el concert. La primera part l'han fet ells i ens ha agradat molt. La segona part l'hem fet nosaltres. La gent estava molt contenta, tots els bancs de la catedral estaven plens i han afegit cadires. Quan s'ha acabat hem anat amb les famílies a dormir.

Fins demà!

Xavier P, de 2n




6/7/17

Kennedy Center i Dia de la Independència




Benvolguts centpeuaires,

el matí del dia 3 quasi tots els cors vam anar a fer-nos una foto davant del Capitoli. Després vam anar al Lincoln Memorial, on va venir la Raquel Sans i ens va fer unes entrevistes i també unes fotos de tots els escolans. Després vam agafar l'autocar i ens va portar al Kennedy Center. Allà vam dinar un pícnic, i en acabar-lo vam anar a la sala per preparar-nos per la prova de so.

Al cap d'una estona vam anar al concert, vam començar escoltant els altres cors. Nosaltres vam cantar "El cant dels ocells" i "L'Ametller", que la va composar el Bernat Vivancos amb motiu dels 100 anys del naixement del President J.F.Kennedy.

En acabar el concert molta gent ens va felicitar, especialment la Marta Casals (vídua de Pau Casals) i la Neeta, que és la presidenta de Classical Movements.

Després vam anar a sopar a un restaurant xinès, i en acabar el sopar vam anar a l'hotel a dormir.

Fins la pròxima crònica!

Miquel L. i Josep P. de 6è



Benvolguts centpeuaires,

el passat 4 de juliol, Dia Nacional dels EEUU, ens vam llevar a les 9h, més tard que els altres dies. Havent-nos dutxat, vam anar a esmorzar. I en acabar, vam anar a veure les desfilada del 4 de juliol. Va ser molt divertida, i el que més ens va sorprendre va ser que moltes bandes d'institut hi tocaven.

Quan vam marxar, vàrem anar a dinar a un restaurant al qual ja havíem dinat un parell de dies abans, el dia de l'assaig amb els altres cors. Per cert, el dinar era molt bo.

Seguidament vam anar a uns museus, però ens vam dividir perquè el dia anterior cadascú havia triat a quin museu preferia anar. Un era de les tribus indígenes d'Amèrica, i l'altre museu era de l'aire i de l'espai.

Quan vam acabar de visitar els museus, ens vam tornar a dividir: uns per anar al famós concert del 4 de juliol, i altres per anar a dormir a l'hotel. El concert va ser molt divertit i espectacular.

Bru S. i Oriol S. de 6è

4/7/17

Un diumenge a Washington


Benvolguts centpeuaires,

el 2 de juliol vam començar anant a la Basílica Nacional dels Estats Units, i allà vam cantar a la Missa de les 9h. Va durar una hora, i vam cantar el Duo Seraphim, l'O Salutaris i l'O Lux Beatissima. Era una església immensa, i l'orgue sonava molt fort. Estan fent obres a la cúpula més gran. A l'entrada es veia una bandera americana al campanar.

Després vam agafar l'autocar i vam tornar a l'hotel per descansar una mica. Per dinar, ens van donar pizza. I vam anar a fer la prova de so a la Trinity Church, de Georgetown. La vam fer molt d'hora perquè hi havia altres celebracions per fer. Durant la prova de so hi havia la Montserrat, una senyora catalana que estima molt Catalunya i Montserrat, i que ens va gravar durant el concert amb tres càmeres. També hi havia una televisió americana.

En acabar la prova de so, vam anar a un polisportiu que hi havia i vam jugar bastanta estona a bàsquet. Al cap de tres quarts d'hora vam anar tirant cap a sopar, passant pel davant del riu, des d'on vam veure el Kennedy Center. El sopar va ser a un restaurant italià.

Només vam fer la segona part del concert, perquè la primera part la van fer la Latvian Voices. Per nosaltres, va durar bastant poc. I vam veure gent que s'emocionava. Al principi ens van aplaudir normal, però quan vam arribar cap a les últimes cançons es van emocionar molt i van aplaudir molt.

Al final del concert, hi havia gent que demanaven CDs que tinguessin algunes cançons que havíem cantat, i si teníem algun CD de cançó popular catalana.

Havent acabat el concert, estàvem bastant cansats i vam anar cap a l'hotel a dormir.

Fins demà!

Oriol E. i Arnau H. de 6è

2/7/17

Arribada a Washington


Avui hem arribat a Washington al matí, i hem anat directament a l'assaig pel concert del Kennedy Center. La preparació ha estat en una església de Washington. Hem començat presentant-nos fent una cançó cada cor. Hi havia cors de molts països diferents, alguns es movien amb molt ritme quan cantaven. Un dels que ens ha agradat més eren unes noies de Letònia.
Llavors hem assajat "Journey Home", una de les cançons que cantarem tots junts al gran concert del Kennedy Center. Hem tingut la impressió que sonava bé, però que encara s'ha d'assajar una mica més.  

A migdia hem fet un descans per poder anar a dinar. Hem anat al barri xinès a un restaurant d'amanides molt bo. Hem menjat saludable.

Llavors hem tornat a assajar tots els cors junts, aquest cop el "Ansam Ansam" (no ens posem d'acord en com s'escriu exactament). Ha vingut el compositor, i ens ha corregit l'accent i el ritme.

Quan hem acabat, hem anat a visitar la casa de George Washington, el primer president d'Estats Units. Era una casa immensa, amb moltes granges i un jardí molt bonic i ben cuidat. Ens han explicat la història de la casa i també ens han parlat dels esclaus. Hem gaudit d'unes vistes del riu Potomac esplèndides. Quan hem arribat, feia molta calor i molt de sol. Entremig de la visita, se'ns ha posat a ploure fort i al cap de poc tornava a fer sol i molta xafogor.

Ara estem a l'hotel esperant d'anar a sopar. És un hotel molt gran i les habitacions molt maques, amb vistes molt boniques.

Bye bye!

Fins una altra,

Bernat C. i Xavier C. de 6è